Monosíl·labs de l'amar i més.

Un fil de llum o un sol ben fort, tan és.
Un bes, les mans, un cos i un cos...tot bell. La pell. I més...
El bes i el dring del cos. La carn i el llit, tot un. I els ulls. Dos dits, dos pits, els sécs i els tels. El tremp i els ulls. I més...
Tot fi. I el bes i el gust, les mans i el coll, i els ulls tot dits, tot pell, i el so i un crit i el joc. Tu rius. I més...
Tot viu, tot bull, res brut, tot nou, tot bell. Tot moll, tot ferm el gest. Cap plor, tot gust. Jo ric. I més...
I els ulls i el bes, la carn i els sécs i els tels i el bes i el gust i el tremp i mans i coll i el pit i el dring , i el so, i el dring i el so, sens fre, i el dring, ben fort...ben llarg ...sens fre... I tot moll. Molt moll.

I el bes... tot bes, més bes, i mans i dits i el cos i el bes i el dring... més fluix... més fluix... Tot calm. I un bes molt fort i dolç. Tu rius, jo ric...I més...
Amb la nit, la llum diu prou i els dos són un. Un bes. I més...

I tu i jo som dos, som un. Els meus ulls dins teu. Els teus ulls dins meu. I les pells són la pell. I més...
I més...
I més...
I més...
I més...
E.

Taronja

He comprat olors de taronja per curar-te, que es barrejaran amb els teus colors i tot plegat serà una festa. Una festa en la que no pot faltar la musica i el cava.
Una festa on els focs d'artifici explotaran i il·luminaran la cambra.
En aquesta cambra allunyada del món quotidià ens en riurem, amb complicitat, de tot el que no ens agrada i prendrem força i ilusions per dies, molts de dies.
Amb tendresa ens besarem i jugarem amb els nostres cossos. I fins l'albada tot serà un niu d'amor...de sensualitat...de desig... i de plaer.
Jo et faré feliç...i tu em faràs feliç.
Després dormirem confortats pel goig que haurem tingut i agafaré la teva mà perquè encara et quedis una estona més...Una estoneta amb mi.... I potser ens tornarem a fer feliços l'un a l'altre.
Qui sap...
I tot farà una delicada olor de taronja.

L'aroma de taronja em segueix envaint... la calor persisteix a la refrescant dutxa i jo, sense saber perquè, tanco els ulls i et veig...
Tanco els ulls i som a l'habitacle. Els meus dits es tornen pinzells que en el teu cos hi pinten besos, els meus llavis són un llapis que, a la teva pell dibuixa mil carícies.
Les meves mans es transformen en llavis per recórrer el teu cos i els meus llavis es converteixen en mans per resseguir el teu cos.
I pinto i dibuixo, i pujo i baixo i baixo i pujo i ressegueixo la teva pell en tonalitats de passió i amb ombres de dolçor.
I en cada traç un bes una carícia, molta passió i sensualitat, Jo.
E.

Silenci

El silenci és el sol que madura els fruits de l’ànima. I abans i després de nosaltres, de tots nosaltres, no hi ha més que això: silenci.

En silenci acceptem el nostre destí i en silenci renunciem a aquella rebel•lia que dèiem tenir i amb la que ens crèiem ser amos de nosaltres.

El silenci fa florir la nostra felicitat i gràcies a ell assumim la nostra alegria interior.

Sense paraules, es manifesta la immensa onada que ens empeny a l’esperança i cap so expressa millor la satisfacció d’haver sabut que té el que hom, quasi sense fe, buscava.

En silenci apareix la línia que separa l’amor de l’odi, la lleialtat de la traïció, la felicitat de la desgràcia, ... i la pena.

El silenci fa créixer aquella línia, primeta i imperceptible al principi, gruixuda i immesurable després, alimentada alhora per densos silencis, que ens duu cap a la serenor.

I en silenci, gràcies a ell, els humans posem ordre en el nostre mar de conceptes i paraules, organitza el dipòsit de gestos, de veritats, de mentides... i de silencis.

Tot, llavors, queda clar. I no ho volem acceptar però el silenci, altre cop, fa la seva feina i t’obliga a comprendre com el més estrident dels sorolls.

Les llàgrimes no curen, sinó el silenci que queda darrere d’elles. Mil explicacions, reals o fingides, no aclareixen res, sinó el silenci que les segueixi hi dóna sentit.

El silenci d’un amic, d’un amant, d’un enemic... et mostrarà si és el que diu ser, ja que els silencis no enganyen i situen a cadascú en el seu lloc exacte. I quan ens pensem que estem a punt d’explotar, arriba i trenca el silenci. I descobrim que era allà.

Qui sap si més tard un nou silenci t’invitarà a recuperar la il•lusió, a viure?

Ens movem de silenci en silenci, entre el que hem deixat enrere per sempre i un altre que..., qui sap si es produirà.

E.