Bucay

Foto:ANGEL SAGRERA





Diu Jorge Bucay (avui ho farem en castellà, perquè vaig prometre que penjaria aquí el conte)

QUIERO

Quiero que me oigas, sin juzgarme.
Quiero que opines, sin aconsejarme.
Quiero que confí­es en mi, sin exigirme.
Quiero que me ayudes, sin intentar decidir por mi.
Quiero que me cuides, sin anularme.
Quiero que me mires, sin proyectar tus cosas en mi.
Quiero que me abraces, sin asfixiarme.
Quiero que me animes, sin empujarme.
Quiero que me sostengas, sin hacerte cargo de mi.
Quiero que me protejas, sin mentiras.
Quiero que te acerques, sin invadirme.
Quiero que conozcas las cosas mías que más te disgusten,
que las aceptes y no pretendas cambiarlas.
Quiero que sepas, que hoy,
hoy podés contar conmigo.
Sin condiciones.

Un conte per pensar dels seus:

...

Foto:Joan Bellver

unes petites castanyoles vermelles amb piquets blancs, una foto d'un nen blanquet que riu i que li cau una babaia, una forca roenta vermella sobre fons negre, un pernil cuit i enllaunat de la terra, uns avisos de l'aigua que va escassa, només una gota sisplau!, pel foc els bombers, pel llum aquells de la línia, pel gas, com és natural, gas natural, pel vi....ai no, que no hi és..., les pizzes d'aquells que tot ho fan en castellà i que no hi tornaré mai, i doncs? per què els guardo?, l'Edu, no el de feliss navidad, sinó el 365.cat, tot punt cat sí senyor, fins i tot l'ecudella.cat i les butifarres.cat i el pamtomata.cat i la paella.cat i..........

Quina nevera que tinc! cal que faci endreça de la porta i els gadgets aquests d'iman.
Demà.

Foto: Averneta

Havia pensat molts cops que això no li tornaria a passar mai més. Sentia un dolor tan gran que semblava que hauria de fugir del seu cor perquè no li explotés. Les parets del seu pit pregonaven fort, enfora, que volien obrir-se, esparracar-se, rebentar.

Era tan fort el mal que sentia que no tenia nom ni descripció possible. En cap manual podia trobar explicat el seu patir perquè sabia que això no tenia prou paraules.

Sentia la mort de l’amor. La mort.

No podia fugir d’ell, del dolor.

No sabia com fer-ho. Buscava en el seu cap alguna estratègia per mitigar-lo. Sí, s’havia posat malalta de tant de mal. De tant e patiment.

Ell li havia donat amor, n’hi havia transmès tant que ara de cop i de volta venia la buidor. Ara li havia tret de cop. I encara no sabia perquè.

Això era el que la matava per dins. Li havia lliurat el seu cor, la seva existència, el seu present i el seu futur. I ara li treia. La deixava buida. Sola.

Malalta d’amor. I no tenia futur. La havia deixat definitivament.

Un altre estimat havia mort.

Ell havia mort.