dissabte, 19 de maig del 2012




Ressegueixo la corba que em duu al final,
molt lenta la mà, ardent,
fins eriçar el vell que mimosament et cobreix.
Obro els ulls per veure-ho i m'agrada
i pujo la mirada fins als teus, d'ulls.
Entornats, em demanen
que torni a resseguir una altra corba,
i que et besi.

I no puc negar tant desig al teu desig.
I, com Herpo, parlo la llengua de les serps
i et torno a resseguir fins arribar als teus llavis.
No corris: fins a l'albada jugarem a estremir-nos.


E.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Hauriem d'esmerçar més temps en resseguir corbes jugant a estremir-nos