Pensaments deslligats, quatre lletres de costat, paraules inconnexes o connexes, qui sap... petits contes, imaginació potser... paraules a la fi que no saps on posar i necessites deixar anar alguna vegada...
dissabte, 19 de maig del 2012
Ressegueixo la corba que em duu al final,
molt lenta la mà, ardent,
fins eriçar el vell que mimosament et cobreix.
Obro els ulls per veure-ho i m'agrada
i pujo la mirada fins als teus, d'ulls.
Entornats, em demanen
que torni a resseguir una altra corba,
i que et besi.
I no puc negar tant desig al teu desig.
I, com Herpo, parlo la llengua de les serps
i et torno a resseguir fins arribar als teus llavis.
No corris: fins a l'albada jugarem a estremir-nos.
E.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hauriem d'esmerçar més temps en resseguir corbes jugant a estremir-nos
Publica un comentari a l'entrada